Que en els meus anys la vida recomenci,
Sense esborrar cap cicatriu de l´esperit.
Oh, pare de la nit, del món i del silenci
Jo vull la pau – però no vull l´oblit –
Màrius Torres
1 setembre 1942
Mas Blanc
“Cartes a Mahalta” és realment una lectura
recomanable. És una
història molt emotiva. Després de llegir el llibre i conèixer la relació de
Marius Torres i Mercè Figueras al Sanatori de
Puig D´Olena, queda
una sensació de tristesa però al mateix temps de
tendresa i admiració.
Mercè Figueras i Màrius Torres van connectar amb facilitar durant l´estança al sanatori per tuberculosi, i malgrat les limitacions a que estaven sotmesos van saber mantenir una relació d´amistat, respecte i amor, condicionat per la situació, però verdader. Eren dues persones que s´estimaven però els va ser impossible mantenir una relació amorosa plena i assolir una vida junts.
Malgrat tot, el temps que van passar intentant vèncer la malaltia van tenir la capacitat de relacionar-se de manera poètica i els escrits i els poemes que han quedat d´aquesta relació perduraran més enllà de les seves vides.
Malgrat tot, el temps que van passar intentant vèncer la malaltia van tenir la capacitat de relacionar-se de manera poètica i els escrits i els poemes que han quedat d´aquesta relació perduraran més enllà de les seves vides.
Crec que si Marius Torres hagués estat conscient quan va morir, que la Mercè és salvaria i tindria un futur, tal i com va ser, hagués mor tranquil.