NO T´ENYORO GAIRE PERQUÈ PENSO MOLT EN TU

      
Aquesta setmana m´agrada el tema que hem de tractar. Es la setmana del meu aniversari, en faig una quantitat bastant important, i em ve de gust fer una repassada a les meves vivències.

 Són moltes les persones que porto al cor però tot veient el pastís, que malgrat per força m´han fet bufar, i que a aquestes alçades ja no em convé pel colesterol, la pressió i el pes, he compartit, en el meu interior, la celebració amb el meu pare.

A ell el molestaven les espelmes perquè deia que no calien i omplien de cera el pastís. Em donava pressa perquè les apagués ràpid i jo feia el orni per fer-lo empipar...i acabàvem sempre rient.

Papa, no t´enyoro gaire perquè penso molt amb tu, i enguany no ha estat una excepció. Mentre apagava les espelmes, i mentre la família aplaudia i em deien, per quedar bé, que malgrat els anys estava estupenda, jo et tenia al meu costat, et feia l´ullet i et deia, ja m´afanyo papa, no em renyis.