He mirat llargament....

He mirat llargament el diari personal que et vas deixar quan te´n vas anar a París  En principi era per una temporada curta, vas prometre que passes el que passes tornaries i ho faries aviat.  A mi no em deixaries mai. Marxaves, vas dir, perquè tots dos tinguéssim un futur millor, i jo m´ho vaig creure.

Vaig veure que t´havies oblidat el diari i no el vaig llegir.  No et volia trair i pensava que quan tornessis agrairies  què hagués servat la teva intimitat.

El viatge no va resultar el què esperàvem.  A tu se´t va obrir un món nou, en una ciutat meravellosa i plena d´oportunitats i vas anar ajornant el teu retorn.  Jo, percebent el teu entusiasme, intuïa que la teva absència seria llarga. Dubtava si seguir-te a París però eren altres temps i resultava difícil.

Amb el temps, tot i sabent que era una traïció, vaig obrir el teu diari i va ser llegint-lo que vaig descobrir que allò que t´havia motivat a marxar era conèixer un món ple d´oportunitats i que la meva companyia no era una prioritat per tu en un futur que pretenies que fos nou i sense obstacles.

No he estat mai capaç d´anar a París, tenia por de trobar-t´hi. La meva vida ja és una altra, i sóc feliç, però si sabessis com envejo aquesta ciutat on vas construir la teva nova vida!!!