ET COMPARO AMB FLORS, AMIGA...

La primera vegada que et vaig veure em vas impressionar. La teva elegància, el teu capteniment  i la teva  fragància penetrant em van recordar una magnòlia, una bonica flor a qui no agrada la captivitat, ans al contrari, necessita molt d´espai per viure.

                   

                                                 

Després et vaig relacionar amb una campaneta, alegre però discreta, que creix en solitari i no vol complicacions .

  

La tercera vegada ja et vaig identificar com una craspedia, bonica flor australiana, poc coneguda però molt forta, quasi indestructible, que es conserva sempre igual, i no es destrueix fàcilment. Així ets tu, amiga, dura però assenyada i prudent.