NO ESTIC GUILLADA

Veig que no t´ha convençut el meu raonament i ho lamento. Sempre he tingut la il·lusió  d´escriure un llibre.

Fa algun temps que aquest desig s´ha incrementat i s´ha convertit en un anhel difícil d´ignorar. Ara en tinc l´oportunitat i penso començar a intentar fer realitat aquest somni.

I ara tu em dius què no havent-me arriscat a fer-ho quan era jove, estic guillada per intentar-ho a la meva edat!!!

Abans no ho he pogut fer per raons familiars, que tu, sent el meu amic, sobradament coneixes. Em sembla un cop baix la teva actitud de no donar-me suport en aquesta aventura que vull començar. Doncs, no em disgustaré amb tu però tampoc em faré enrere i lluitaré per aconseguir el meu propòsit, i és més, et dedicaré el meu llibre un cop escrit.

                              

                                                                              DIDALS

 La col·lecció de didals és segurament una de les que més seguidors deu tenir, si tenim en compte la quantitat de pobles que tenen el seu propi didal turístic i, si en tenen, segurament és  perquè la gent els compra i els col·lecciona.

         

  Però algú es pot preguntar: i això dels didals quan va començar? Per contestar-ho cal dir que l´invent de les agulles de cosir és el que va determinar l´invent dels didals, fet que fa que el seu orígen es perdi en el temps. Hem de tenir en compte que s´ha trobat didals a l´interior de tombes egípcies. A l´edat mitjana la fabricació de didals va donar forma al gremi dels didalers, dels quals trobem referències escrites a Nuremberg l´any 1.380 .                       

    

           
           
           

                                                       

                                 Un record que no s´esborra  fàcilment

Sóc col·leccionista de didals. És una recopilació de peces delicades que m´agrada. És fàcil
d´aconseguir i no ocupa gaire lloc. Tinc didals de quasi totes les parts del món. Alguns he tingut la sort de poder-los comprar jo i altres me´ls han regalat familiars i amics.

En el meu primer viatge a Venècia vaig visitar l´illa de Murano, on vaig comprar un magnífic didal de cristall amb unes petites incrustacions d´or, bonic  i molt car.. El REI dels didals!!!. Era la peça principal de la col·lecció i estava a lloc preferent del meu preuat mostrari.

A més de col·leccionista sóc àvia. Tinc una néta que ara té 17 anys,  però abans va ser petita, maca i llesta. La REINA de les nétes (encara ho és), i aquesta nena petita i maca a qui vaig ensenyar la meva col·lecció davant la seva curiositat, va decidir que aquell didal era el més bonic i tot estirant la seva maneta, ras, la peça trencada.

No puc guardar rancúnia a una néta que em dóna moltes satisfaccions però encara penso en el mal moment què li vaig ensenyar i deixar tocar els meus preuats didals. Aquella trencadissa va ser dolorosa .

Sóc col·leccionista de didals.

                                                 
                                                     
                                                          No s´ha de perdre mai l´esperança


Tenia pena, molta. En entrar a casa tot va ser buidor i sentiment de culpa. No tenia prou motiu per sentir-me´n de culpable però no podia despendre´m d´aquella sensació.

Havia deixat el meu germà a l´Hospital. Estava greu, els metges havien estat clars i no m´havien amagat que la situació era delicada. Hi havia la possibilitat que no tornés a caminar. Em sentia culpable perquè havia viatjat sol i m´havia demanat que l´acompanyés. Jo no podia. Va tenir un accident.

Vaig estar molts dies amb ell sense moure´m de l´hospital i quan ja havia recuperat el coneixement vaig  tornar a casa...sola. Ell trigaria a tornar.

Vaig entrar a la seva habitació i allà hi havia la seva guitarra. Era nova, o ho semblava, perquè ell la cuidava molt. Llavors vaig pensar que passes el que passes, potser per aquest camí, el de la música, podria fer-li retornar la il·lusió que de moment semblava haver perdut però que amb el temps, sens dubte, recuperaria.

                     CARTES AMB ESTRATÈGIA LITERÀRIA

                                                                                 (Inici)




Inicio aquest curs de literatura amb molta il·lusió.  Després d´uns anys sense assistir a  l´ Escola de la Dona m´hi reincorporo enguany amb el curs " Cartes amb estratègia literària" amb la volguda Dolors Vinyoles. La seva presència ja és garantia que aprendrem molt i ens ho passarem molt bé.

Tinc també la sort de compartir la classe amb companys i companyes molt animats i compromesos a fer-ho molt bé.

Estic segura que serà un curs inoblidable i, entre tots i totes farem uns treballs molt acurats, i la Dolors estarà orgullosa de nosaltres.

.