ARRELS PROFUNDES

El sentiment de no poder fer coses que feien altres nenes de la meva edat, té arrels profundes en mi. Jo tenia una mare molt patidora, molt. I tot i que es desvivia per mi i no tinc cap queixa de la manera que em va cuidar, no em donava la llibertat que jo anhelava. Tampoc és que desitgés coses impossibles, simplement pretenia sortir amb les amigues a fer un volt, a berenar, a parlar de les nostres coses, i la meva mare no ho volia. Recordo que un dia va venir un circ al barri i jo tenia previst anar-hi amb les amigues,  però els pares van  decidir que al circ  m´hi portarien  ells. Jo lluny d´estar contenta vaig tenir un gran disgust. Vaig anar pel carrer com una ànima en pena, molt trista i pensant en com  s´ho devien estar passant les amigues en aquell moment. Devia tenir dotze o tretze anys i mai he pogut deixar de tenir un sentiment  de frustració en veure un circ. I tant que m´agraden!!!