NO T´ENYORO GAIRE PERQUÈ PENSO MOLT EN TU

      
Aquesta setmana m´agrada el tema que hem de tractar. Es la setmana del meu aniversari, en faig una quantitat bastant important, i em ve de gust fer una repassada a les meves vivències.

 Són moltes les persones que porto al cor però tot veient el pastís, que malgrat per força m´han fet bufar, i que a aquestes alçades ja no em convé pel colesterol, la pressió i el pes, he compartit, en el meu interior, la celebració amb el meu pare.

A ell el molestaven les espelmes perquè deia que no calien i omplien de cera el pastís. Em donava pressa perquè les apagués ràpid i jo feia el orni per fer-lo empipar...i acabàvem sempre rient.

Papa, no t´enyoro gaire perquè penso molt amb tu, i enguany no ha estat una excepció. Mentre apagava les espelmes, i mentre la família aplaudia i em deien, per quedar bé, que malgrat els anys estava estupenda, jo et tenia al meu costat, et feia l´ullet i et deia, ja m´afanyo papa, no em renyis.

                                   

                                       

                                      Moment de Felicitat

M´agrada l´hivern i el fred. Em plau sortir a caminar malgrat  faci gelor i m´omple d´energia  passejar vora el mar. Em produeix sensació de pau i llibertat.  La fredor a la cara em fa sentir viva i desperta.

 Fa pocs dies vaig ser molt afortunada. Vaig sortir malgrat que el dia era rúfol i la gelor m´enrojolava les galtes.  Vaig fer el camí de sempre tot fent cap al meu lloc preferit: unes roques on el mar trenca amb fúria, fent un rugit com si estigués enfadat però que jo em prenc com una salutació.

 Amb el sol arrecerat darrera els núvols, mirar les onades i notar el fred em produïa una gran sensació de plaer i vaig pensar que només hi faltaven unes volves de neu perquè el matí fos perfecte. Vaig fer mitja volta de tornada i, de sobte, va començar a caure neu  que anava quallant a la platja i m´omplia la roba de flocs nivis. Em costa explicar el que vaig sentir. Va fer la sensació de ser un miracle. No m´ho podia creure. Fa ser un moment d´autèntica felicitat.

                  LA MARINA ÉS PRIMAVERA...

La Marina és primavera.   Desprèn llum, una claror especial i la seva presència omple l´espai on es mou amb un aire de determinació i alegria, com si la vida fos fàcil, com si ser feliç fos una obligació.

És voluntariosa i tossuda i i les seves conviccions són de pedra, impossibles de tombar.

Mirant-la he tingut sovint la sensació que, voltada de flors, és una més entre elles, una flor vermella, plena de gotes de rosada, que deixa petja al jardí on es troba. La més bonica.