M´agrada
l´hivern i el fred. Em plau sortir a caminar malgrat faci gelor i m´omple d´energia passejar vora el mar. Em produeix sensació de
pau i llibertat. La fredor a la cara em fa sentir viva i
desperta.
Fa pocs dies vaig ser molt afortunada. Vaig
sortir malgrat que el dia era rúfol i la gelor m´enrojolava les galtes. Vaig fer el camí de sempre tot fent cap al
meu lloc preferit: unes roques on el mar trenca amb fúria, fent un rugit com si
estigués enfadat però que jo em prenc com una salutació.
Amb el sol arrecerat darrera els núvols, mirar
les onades i notar el fred em produïa una gran sensació de plaer i vaig pensar
que només hi faltaven unes volves de neu perquè el matí fos perfecte. Vaig fer
mitja volta de tornada i, de sobte, va començar a caure neu que anava quallant a la platja i m´omplia la roba
de flocs nivis. Em costa explicar el que vaig sentir. Va fer la sensació de
ser un miracle. No m´ho podia creure. Fa ser un moment d´autèntica felicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada