LA LLUNA I JO

Visc de cara al mar i miro sempre la lluna. Té una gran fascinació per mi.

De nit, en contrast amb foscor  del mar, la seva blancor és com un miratge. Em fa pensar. Hi parlo, li explico els meus problemes, les meves alegries i les meves il·lusions. Li explico com em sento Em tranquil·litza fer-ho.

 Entre la lluna i jo hi ha un intercanvi d´opinions i les nostres converses són llargues. Ella em mira amb la seva pàl·lida serenor i jo li corresponc amb una rialla satisfeta. No sabria acabar el dia sense tenir el meu moment d´intimitat amb la lluna i aquest fet comporta un canvi en mi. Em miro la vida d´una altra manera i fa canviar el meu caràcter. Li dono gràcies  per la serenor que m´aporta.

Crec que tinc menys  secrets amb la lluna que amb  la família. Fins i tot li he explicat algun acudit.

                                           Passaran les nits com sempre
                                           amb la seva negra foscor
                                           i cada vegada que arribi el vespre
                                           la Lluna em dirà que no tingui por.