MERCÈ 

                    RODOREDA

Llegir  Mercè Rodoreda és un plaer. Els seus relats i els seus personatges són excel·lents i el seu llenguatge és exquisit.

En el seus llibres té moltes frases importants i les seves cartes a Sales, que a classe hem conegut i analitzat,  demostren el seu caràcter i la seva personalitat reivindicativa i moltes vegades satírica i tossuda.

Si he de triar una frase de Mercè Rodoreda destaco una que crec que defineix la seva particularitat i la seva intel·ligència.

“ Escric perquè m´agrada escriure. Si no semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor”

                                                   

                                                  

                                             JOAN   SALES

En aquesta època tan trista que ens ha tocat de viure, potser la més trista de totes les que ha conegut aquesta terra tan desgraciada, que és la nostra , res no podien fer de millor que enriquir la nostra literatura amb un seguit de novel·les de primer ordre, que el dia de demà seran mirades com tants altres monuments de la nostra llengua.

                                                             
                                                                  RODOREDA  I  SALES

                                                             

                                         

                                           ARRELS PROFUNDES

El sentiment de no poder fer coses que feien altres nenes de la meva edat, té arrels profundes en mi. Jo tenia una mare molt patidora, molt. I tot i que es desvivia per mi i no tinc cap queixa de la manera que em va cuidar, no em donava la llibertat que jo anhelava. Tampoc és que desitgés coses impossibles, simplement pretenia sortir amb les amigues a fer un volt, a berenar, a parlar de les nostres coses, i la meva mare no ho volia. Recordo que un dia va venir un circ al barri i jo tenia previst anar-hi amb les amigues,  però els pares van  decidir que al circ  m´hi portarien  ells. Jo lluny d´estar contenta vaig tenir un gran disgust. Vaig anar pel carrer com una ànima en pena, molt trista i pensant en com  s´ho devien estar passant les amigues en aquell moment. Devia tenir dotze o tretze anys i mai he pogut deixar de tenir un sentiment  de frustració en veure un circ. I tant que m´agraden!!!

                    

                        HA ESTAT SEMPRE PER MI MOTIU D´INSPIRACIÓ

La lluna ha estat sempre per mi motiu d´inspiració, la seva blancor emmirallant-se en la immensitat del mar, com les estrelles que circumden la lluna i que irradien la seva llum blanca  des de la llunyania, com la foscor que s´intueix al fons de l´infinit, com el silenci que envolta la foscor només torbat per la remor del vent, com el record de les paraules curulles de sentiment vessades a cau d´orella en una nit clara, com el sentiment d´alegria que provoca el retrobament amb la persona estimada després d´una prolongada absència, com la rosa oferta per l´estimat la diada de Sant Jordi, com una carícia sense pressa, com la mirada d´un infant quan se sent estimat i el goig de la persona que en rep el somrís, com la satisfacció de fruir al llarg de la vida de vivències que no oblidarem fàcilment.