Que en els meus anys la vida recomenci,

                       Sense esborrar cap cicatriu de l´esperit.

                       Oh, pare de la nit, del món i del silenci

                       Jo vull la pau – però no vull l´oblit –

                        

                         Màrius Torres

                                     1 setembre 1942 

                                      Mas Blanc

“Cartes a Mahalta” és realment una lectura recomanable. És una

història molt emotiva. Després de llegir el llibre i conèixer la relació de

Marius Torres i Mercè Figueras al Sanatori de Puig D´Olena,  queda

una sensació de tristesa però al mateix temps de tendresa i admiració.

Mercè Figueras i Màrius Torres van connectar amb facilitar durant l´estança al sanatori per tuberculosi, i malgrat les limitacions a que estaven sotmesos van saber mantenir una relació d´amistat, respecte i amor, condicionat per la situació, però verdader. Eren dues persones que s´estimaven però els va ser impossible mantenir una relació amorosa plena i assolir una vida junts. 

Malgrat tot, el temps que van passar intentant vèncer la malaltia van tenir la capacitat de relacionar-se de manera poètica i els escrits i els poemes que han quedat d´aquesta relació perduraran més enllà de les seves vides.

Crec que si Marius Torres hagués estat  conscient quan va morir, que la Mercè és salvaria i tindria un futur, tal i com va ser, hagués mor tranquil.