T´escric perquè estic contenta

T´escric perquè estic contenta i em dona la gana de  dir-t´ho i fer-ho constar per escrit.  Tu no vols tenir cap eina moderna i no vols comunicar-te  si no es per escrit, per això em veig obligada a cridar-te sobre el paper com una desesperada que avui he tingut una alegria de les que costen d´assimilar, de les que deixen petja.

L´he vist. Després de tants anys l´he tornat a veure. No sabia que hagués tornat a Barcelona. Ens hem vist i hem parlat. Primer coses banals: com estàs?, com et va la vida?, després hem aprofundit més en el passat i ens hem congratulat d´haver-nos conegut. Ha lamentat profundament la decisió que va prendre al marxar. Jo l´escoltava atentament.

Com més parlàvem  més m´anava convencent  de la necessitat d´anar  traient del calaix de la memòria el seu record tant de temps acariciat. Vam prendre una beguda  per allargar el moment i ens vam acomiadar, alegrament per part meva. Estava molt contenta i la meva gran alegria tenia un intens motiu. No sentia absolutament res. En realitat sí, sentia INDIFERÈNCIA.