UNA VISITA INESPERADA

Hola Elvira, em permets  que entri un moment a casa teva?  Estava mirant el carrer i la platja i m´ha vingut ganes de comentar amb tu la situació del nostre barri. T´has fixat com estan els carrers, i la platja? Sembla impossible, que tan bon punt faci un dia solellós i una mica calorós, el nostre barri canviï d´aquesta manera!!!  No m´explico d´on pot venir tanta gent. Sembla que perdin el seny. Tovalloles i ombrel·les encastades a la sorra,  gent corrent cap a l´aigua on quan entrin faran un xiscle per la fredor i al sortir es clavaran les pedres que els impediran  caminar amb una mínima normalitat.

Això després de l´esforç realitzat  per poder  accedir a la sorra, ja que abans d´arribar-hi hauran de sortejar molts impediments com són els bars  plens de taules, les geladeries,  les bicicletes, els patinadors, els músics, els que fan ninots de sorra,  els venedors de mocadors de platja, sabatilles, olleres de sol, cerveses, patates fregides i begudes amb alcohol combinades qui sap com i amb qui sap què. No hi  falta de res. 

Et volia proposar de sortir a la tarda però ja et pots imaginar, per experiència ho sabem, que no podrem accedir a cap autobús ni metro sense que representi una aventura i un patiment. Val més que ens quedem a casa prenent una llimonada fresca!!!


******************

                                      T´ESTIC MOLT AGRAÏDA

Tots els regals fan il·lusió però alguns et queden per sempre, i aquest que tu m´has fet sé que mai l´oblidaré. Sempre havia desitjat, i ho sabies, fer una passejada en globus per La Garrotxa i, sense esperar-m´ho, tu l´has fet possible.

El paisatge de la Garrotxa és meravellós i poder-lo gaudir  des de l´aire ha estat una experiència excepcional i especial. A la primavera quan la natura esclata i les flors s´obren amb una simfonia de colors, el viatge en globus ha estat una experiència increïble.

A partir d´ara, en les meves caminades per la Garrotxa, en veure ressorgir l´alegria de la naturalesa, pensaré, tot mirant el cel, en el dia que vaig gaudir d´una experiència mai viscuda. I a tu t´estaré agraïda eternament per aquesta aventura.

                                                   LA LLUNA I JO

Visc de cara al mar i miro sempre la lluna. Té una gran fascinació per mi.

De nit, en contrast amb foscor  del mar, la seva blancor és com un miratge. Em fa pensar. Hi parlo, li explico els meus problemes, les meves alegries i les meves il·lusions. Li explico com em sento Em tranquil·litza fer-ho.

 Entre la lluna i jo hi ha un intercanvi d´opinions i les nostres converses són llargues. Ella em mira amb la seva pàl·lida serenor i jo li corresponc amb una rialla satisfeta. No sabria acabar el dia sense tenir el meu moment d´intimitat amb la lluna i aquest fet comporta un canvi en mi. Em miro la vida d´una altra manera i fa canviar el meu caràcter. Li dono gràcies  per la serenor que m´aporta.

Crec que tinc menys  secrets amb la lluna que amb  la família. Fins i tot li he explicat algun acudit.

                                           Passaran les nits com sempre
                                           amb la seva negra foscor
                                           i cada vegada que arribi el vespre
                                           la Lluna em dirà que no tingui por.