LA MARINA ÉS PRIMAVERA...

És voluntariosa i tossuda i i les seves conviccions són de
pedra, impossibles de tombar.
Mirant-la he tingut sovint la sensació que, voltada de flors,
és una més entre elles, una flor vermella, plena de gotes de rosada, que deixa
petja al jardí on es troba. La més bonica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada