PINZELLADES MUSICALS

                                                        CATALUNYA

Catalunya és música popular. La Sardana defineix el caràcter seriós i festiu d´un poble que es dona les mans per aconseguir un objectiu.

Catalunya és contrapunt.  Agermana les notes, unes amb les altres, que sonen al mateix temps.

Catalunya és harmonia que és l´art de saber combinar diferents acords.

Catalunya és Òpera.  A vegades amb un text dramàtic però amb una lluita constant i esforç comú.

Catalunya és bolero. El bolero és una peça de ball que plasma l´amor foll i també el desengany. Però uneix les parelles i comporta optimisme,  seducció  i també emoció.

                                              T´escric perquè estic contenta

T´escric perquè estic contenta i em dona la gana de  dir-t´ho i fer-ho constar per escrit.  Tu no vols tenir cap eina moderna i no vols comunicar-te  si no es per escrit, per això em veig obligada a cridar-te sobre el paper com una desesperada que avui he tingut una alegria de les que costen d´assimilar, de les que deixen petja.

L´he vist. Després de tants anys l´he tornat a veure. No sabia que hagués tornat a Barcelona. Ens hem vist i hem parlat. Primer coses banals: com estàs?, com et va la vida?, després hem aprofundit més en el passat i ens hem congratulat d´haver-nos conegut. Ha lamentat profundament la decisió que va prendre al marxar. Jo l´escoltava atentament.

Com més parlàvem  més m´anava convencent  de la necessitat d´anar  traient del calaix de la memòria el seu record tant de temps acariciat. Vam prendre una beguda  per allargar el moment i ens vam acomiadar, alegrament per part meva. Estava molt contenta i la meva gran alegria tenia un intens motiu. No sentia absolutament res. En realitat sí, sentia INDIFERÈNCIA.

                          He mirat llargament....

He mirat llargament el diari personal que et vas deixar quan te´n vas anar a París  En principi era per una temporada curta, vas prometre que passes el que passes tornaries i ho faries aviat.  A mi no em deixaries mai. Marxaves, vas dir, perquè tots dos tinguéssim un futur millor, i jo m´ho vaig creure.

Vaig veure que t´havies oblidat el diari i no el vaig llegir.  No et volia trair i pensava que quan tornessis agrairies  què hagués servat la teva intimitat.

El viatge no va resultar el què esperàvem.  A tu se´t va obrir un món nou, en una ciutat meravellosa i plena d´oportunitats i vas anar ajornant el teu retorn.  Jo, percebent el teu entusiasme, intuïa que la teva absència seria llarga. Dubtava si seguir-te a París però eren altres temps i resultava difícil.

Amb el temps, tot i sabent que era una traïció, vaig obrir el teu diari i va ser llegint-lo que vaig descobrir que allò que t´havia motivat a marxar era conèixer un món ple d´oportunitats i que la meva companyia no era una prioritat per tu en un futur que pretenies que fos nou i sense obstacles.

No he estat mai capaç d´anar a París, tenia por de trobar-t´hi. La meva vida ja és una altra, i sóc feliç, però si sabessis com envejo aquesta ciutat on vas construir la teva nova vida!!!