Records i actualitat

               Penso moltes vegades en el lloc on vaig néixer i créixer hi ho veig lluny. Em preocupa que arribi un moment que no ho recordi amb claredat. Era un pis petit. Molt petit i molt senzill.  Hi vaig néixer i hi vaig viure fins que em vaig casar. Recordo que la meva mare havia de ventar el foc de carbó amb un ventall. Era un habitatge modest però des del balcó es veia el mar i això era un privilegi.

  La mare en  tenia molta cura del seu "piset". Feia goig, o així ho recordo, i..... m´hi trobava tan bé!!!.  Jo n´estava molt orgullosa. Guardava  els llibres en un moble que el que el meu pare havia fet amb una caixa de fusta i que a mi em semblava meravellós, el moble i el pare. Hi vaig ser feliç i ho recordo amb nostàlgia.
 Tot això ja està passat. Només són pensaments que em venen de tant en tant.

                                                                                                                   
 Ara estic capficada. A casa tenim un balcó molt florit, ple de geranis, i enguany tenen pugons i s´estan morint tots.   El meu marit està molt disgustat, les flors són la seva distracció i hi dedica moltes hores. Estic pensant en comprar-ne de nous però ell és tossut i voldrà fer reviure els que estan malalts. Que faci, que així es distreu