Records d´infantesa
Vaig néixer
a Barcelona, més exactament a la Barceloneta. Barri característic per diversos
motius però que ha esdevingut històricament important. Sempre m´ha agradat viure prop del mar, que és sempre sorprenent i relaxant. Recrear-se amb la visió d´una sortida o una posta de
sol és un plaer pels sentits.
La Barceloneta té una platja gran. Les tardes que
hi passava amb el meu pare, en les que
gaudia del mar, el sol i la sorra les
recordo amb nostàlgia. Es una remembrança que mai quedarà a l´oblit
A més
d´aquest record molt agradable m´ha quedat per sempre la visió d´una part del
barri, a la mateixa platja, que es volia considerar allunyat, però que era a tocar : el Somorrostro.
Era un lloc
que mai m´havien deixat trepitjar. Era
un món a part, de gent amb molt pocs recursos, davant del qual la gent
del barri preferia passar de puntetes o més bé de llarg. Jo tampoc en volia
saber res.
Però amb el
temps he comprés que allà hi havia una bona colla de nens i nenes, petits com
jo, que es mereixien gaudir d´una vida millor.
De la meva
infantesa em queda una sensació agradable pel gaudi de les tardes de sol, sorra
i mar, i un regust desagradable per no haver comprès la necessitat d´estimació
que patien els nens que malvivien al Somorrostro.
Molt pocs metres de platja separen les dues fotografies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada