GESSAMÍ 

                                           De Jacint Verdaguer

                                         

                                                     A l´ombra d´un gessamí                

                                                     mirava un matí

                                                     l´estel de l´albada;

                                                     cada flor era un estel,

                                                     i el verd cobrecel  

                                                     era una estrellada

Em confesso plenament enamorada de la poesia de Jacint Verdaguer. La seva sensibilitat, realitat i senzillesa em commouen d´una manera especial. Potser perquè  tinc arrels de les terres que el van veure néixer, que  tant  va estimar i que amb  tanta precisió i sublimessa  va saber  descriure en les seves belles poesies.

Dels poemes del jardí verdaguerià de Pere Gurgí he escollit la descripció que en fa del gessamí, perquè em transporta a l´ombra d´aquesta planta de flors boniques i delicades, enrondada  pels seus pètals estrellats i percebo la flaire d´aquesta meravella de la natura, tan delicada i bonica.

Em commou la subtilesa amb què, en poques paraules, em retorna a un passat què vaig gaudir d´aquesta sensació tan plaent.