FLOR D´ESCUMA     


                                                     

Sóc una flor singular. Al principi de la creació no existia. Em vaig formar pel  “desig d´existir”.

No hi ha res més bonic que el mar. Forma part de la vida i sense ell no viuríem. Es immens, colpidor i quan avança i impacta amb les roques, projecta una col·lisió  tan brutal que l´aigua del mar espurneja i es revela  amb  força contra les pedres, com si els hi  volguessin fer mal però després de l´impacte  es retira suaument com si les acaronés.

Jo sóc part d´aquesta escuma. Sóc blanca, quasi transparent, gran o petita segons la força de l´impacte. El meu nom és, naturalment “flor d´escuma” , no en podia ser d´altre. Els dies que el mar està encalmat jo estic amagada i amb tensió, esperant el moment de tornar a ressorgir de les onades i fruir de la sensació de bellesa i llibertat, d´aire i sol.