Un record que no s´esborra  fàcilment

Sóc col·leccionista de didals. És una recopilació de peces delicades que m´agrada. És fàcil
d´aconseguir i no ocupa gaire lloc. Tinc didals de quasi totes les parts del món. Alguns he tingut la sort de poder-los comprar jo i altres me´ls han regalat familiars i amics.

En el meu primer viatge a Venècia vaig visitar l´illa de Murano, on vaig comprar un magnífic didal de cristall amb unes petites incrustacions d´or, bonic  i molt car.. El REI dels didals!!!. Era la peça principal de la col·lecció i estava a lloc preferent del meu preuat mostrari.

A més de col·leccionista sóc àvia. Tinc una néta que ara té 17 anys,  però abans va ser petita, maca i llesta. La REINA de les nétes (encara ho és), i aquesta nena petita i maca a qui vaig ensenyar la meva col·lecció davant la seva curiositat, va decidir que aquell didal era el més bonic i tot estirant la seva maneta, ras, la peça trencada.

No puc guardar rancúnia a una néta que em dóna moltes satisfaccions però encara penso en el mal moment què li vaig ensenyar i deixar tocar els meus preuats didals. Aquella trencadissa va ser dolorosa .