HA ESTAT SEMPRE PER MI MOTIU D´INSPIRACIÓ

La lluna ha estat sempre per mi motiu d´inspiració, la seva blancor emmirallant-se en la immensitat del mar, com les estrelles que circumden la lluna i que irradien la seva llum blanca  des de la llunyania, com la foscor que s´intueix al fons de l´infinit, com el silenci que envolta la foscor només torbat per la remor del vent, com el record de les paraules curulles de sentiment vessades a cau d´orella en una nit clara, com el sentiment d´alegria que provoca el retrobament amb la persona estimada després d´una prolongada absència, com la rosa oferta per l´estimat la diada de Sant Jordi, com una carícia sense pressa, com la mirada d´un infant quan se sent estimat i el goig de la persona que en rep el somrís, com la satisfacció de fruir al llarg de la vida de vivències que no oblidarem fàcilment.